Aquest matí he estat a Tarragona, a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), fent la conferència de clausura de la Setmana Psicològica (unes jornades que s'organitzen cada any a la Facultat de Psicologia, gràcies a l'esforç d'un bon grup d'estudiants). El títol de la conferència ha estat "Psicologia aplicada a la màgia", un tema que és molt poc habitual en aquest tipus de jornades. De fet, per mi va ser una sorpresa la proposta d'aquesta conferència, doncs sé que l'interès per la màgia des de la psicologia més acadèmica és més aviat reduït. Tot i així, també és cert que des de mitjans dels anys 90 s'han començat a configurar -tot i que no en el nostre país- alguns grups de recerca estables de psicòlegs interessats en estudiar com els mags aconseguim enganyar, o millor dit, il·lusionar, a la gent.
Personalment,
estic plenament convençut que la màgia, com a disciplina artística, pot aportar
molts coneixements a la Psicologia. Recordo que quan jo era estudiant de
psicologia, ja portava alguns anys fent jocs de màgia, i quan estudiava
assignatures sobre temes com la percepció o l'atenció, a vegades tenia la
sensació que un podia aprendre moltes més coses sobre aquestes qüestions llegint
certs llibres de màgia que no a partir d'alguns dels manuals acadèmics que em
proposaven els professors. I, de fet, no és tan estrany. Si hi pensem, els mags
porten molts segles jugant amb l'atenció i la percepció de la gent, i és que podríem
dir que la psicologia és un dels pilars fonamentals de la màgia!
Generalment,
l'interès dels mags per la psicologia es situa a dos nivells: Per una banda, ens
interessa conèixer com poder augmentar l'impacte dels esfectes màgics, això és,
com aconseguir que els espectadors sentin més intensament l'emoció de la impossibilitat,
com fer-ho perquè es quedin amb la sensació d'haver presenciat un miracle. Per
altra banda, la psicologia també ens ajuda als mags per a evitar que el mètode
que emprem quan fem un efecte de màgia pugui ser descobert. És a dir, ens interessen
tots aquells elements psicològics que ens poden ajudar a evitar que els
espectadors puguin, no tan sols percebre, sinó també deduir, el mètode que hem
utilitzat.
Durant
la xerrada he intentat parlar de totes aquestes coses, exposant qüestions que
són molt conegudes en l'àmbit de la màgia, però molt poc tractades en la
psicologia més acadèmica. Al final, diferents persones m'han comentat que han
trobat la xerrada interessant i amena. De fet, he intentat que fos molt
pràctica i visual, i he anat il·lustrant algunes de les explicacions amb alguns
efectes de màgia.
La
veritat és que ha estat una bona experiència, i aprofito per a donar les
gràcies, des d'aquesta plataforma pública, als organitzadors de la Setmana
Psicològica d'enguany, per haver-me convidat!
Salut
i màgia!
