La bellesa de la màgia

Després de fer algun joc o sessió de màgia, de tant en tant apareix algun espectador que em fa la següent pregunta:

- Com ho fas? Això de la màgia té truc, no?

Normalment, acostumo a respondre que això és el menys important, que el que realment importa després de veure un joc de màgia és:

- T'ho has passat bé? T'has sorprès veient coses diferents?

- Has aconseguit oblidar-te de la rutina diària?

- T'has emocionat?

Si la resposta és que sí, llavors, importa gaire si hi ha truc o no?

Fa molt temps que penso que aquelles persones que no els hi agrada la màgia acostumen a ser, o bé persones que no han vist mai actuar a un bon mag en directe, o bé persones que els incomoda sortir de la lògica racional que guia la vida quotidiana. En aquest darrer cas, la meva recomanació simplement és: Dóna't permís per emocionar-te!

Com a mostra, us deixo un curtmetratge. Això sí, no hi vulgueu buscar el truc. La seva màgia es troba simplement en la bellesa de les històries ben fetes i ben explicades. Us agradarà.

Salut i màgia,

Eduard J.

Nit de màgia amb els Mags Màgics

Una altra cosa que tenia pendent de comentar és que dies enrere els “Mags màgics” em van convidar a un dels seus sopars, i a fer després de l’àpat una petita “conferència” amb els jocs que acostumo a portar en repertori i que més s’identifiquen amb la meva manera de fer i entendre la màgia. Poso “conferència” entre cometes, perquè bàsicament es tractava de fer màgia i passar-ho bé, i no tant d’ensenyar res concret o especial.

Els dies anteriors, quan em vaig posar a pensar en quins efectes faria, em vaig adonar que pràcticament no tinc cap joc d’invenció pròpia, però sí algunes versions personals de jocs existents. Hi ha efectes que fa 10 o 12 anys que faig regularment, i evidentment, amb el temps un va afegint detalls, matisos de presentació i petites modificacions en la tècnica i estructura del joc, que fan que aquest acabi essent molt personal (i en alguns casos, força diferent de l’efecte original). En aquest sentit, gran part del que vaig fer eren jocs coneguts, però em va agradar poder compartir els detalls que he anat pensant i introduint en els jocs al llarg del temps.

Per qui no ho conegui, us explico que els Mags màgics són una associació de Barcelona, formada per un grup força reduït de mags (uns 10 membres) que es reuneixen un cop al mes per sopar i, sempre que poden, veure alguna conferencia de màgia. Tot i ser un grup reduït, han passat pels seus sopars mags de la talla de Michael Ammar o Tommy Wonder. De fet, pràcticament la totalitat dels grans mags que han passat per Barcelona han fet una conferència en un dels seus sopars, després de fer una visita a El Capricho (el fantàstic museu de màgia de Miguel Aneas). Haig de dir que jo ja coneixia força bé al grup dels “Mags màgics” perquè varies persones/amics de la SEI són socis d’ambdues associacions.

Vull destacar que els Mags Màgics van ser uns vertaders amfitrions! A banda de fer-me sentir còmode tota l’estona, el menjar del sopar va ser realment exquisit i durant tota la nit ho vaig passar fabulosament! A més, són un grup tant detallista, que em van regalar un petit trofeu a mode d’obsequi com a agraïment per haver acceptat la seva invitació al sopar. Realment, em va fer il·lusió.

Us deixo una foto de l’obsequi, i m’agradaria posar alguna foto del sopar, però encara no en tinc cap. Miraré a veure si en puc aconseguir alguna, i la penjaré.

Gràcies per tot, Mags màgics!

Salut i màgia,

Eduard J.

Final de les Olimpíades de la SEI

Hola a tothom!

Aquest darrer mes he estat una mica enfeinat, i tenia el blog una mica oblidat. Una de les coses que tenia pendents de comentar, és que fa poc hi va haver la final de les III Olimpíades de màgia de prop de la SEI de Barcelona. Les Olimpíades són una espècie de “competició” màgica que es realitza a la SEI des de fa tres anys, amb la finalitat d’animar les reunions dels dilluns i de motivar-nos a aprendre i preparar nous efectes. El funcionament és molt simple: Cada dilluns 6 mags diferents competeixen entre sí. Cada dia el públic vota els dos mags que més li han agradat, i els guanyadors passen a una segona fase. Així, al llarg de diferents fases, es van reduint els participants fins arribar a la final, que aquest any va ser el dia 27 de juny.

A la final hi vam participar els següents mags (mirar la foto d'esquerra a dreta): Alfredo, Eduard Juanola, Magnolo, David València, Dani Fanlo, Fer, Koko, Lluís Garcia, Jaume Montmany i Koke.

En el meu cas, vaig presentar un efecte de Pit Hartling (The ultimate coincidence) que vaig preparar especialment per aquest dia. Mesos enrere, quan vaig veure aquest efecte per primera vegada, la veritat és que em va deixar totalment descol·locat. Em va semblar pura màgia! El problema és que Pit Hartling no ha publicat mai l’explicació d’aquest efecte. No obstant, vaig posar-m’hi a treballar, i finalment vaig aconseguir presentar-lo, amb la mateixa estructura de Pit Hartling, però amb alguns canvis a nivell de tècnica que s’adapten més al meu estil de fer màgia. Pel que em van comentar alguns companys, l’efecte els va semblar molt màgic.

Varis dels companys van presentar rutines de màgia fantàstiques, i per això mateix no m’esperava que finalment els vots del públic m’atorguessin el primer premi. La preparació, construcció i assaig de la rutina de Pit Hartling em va fer suar una mica, però motiva molt veure posteriorment que el resultat és una rutina que agrada, sorprèn i il·lusiona al públic (fins i tot de mags).

El segon i tercer premi de les Olimpíades van ser per en Magnolo i l’Alfredo, respectivament. Us deixo a continuació una fotografia amb els tres guanyadors d'aquest any.

Salut i màgia!

Eduard J.