Un reconeixement molt especial

Ahir vaig assistir al sopar que cada any organitza l’ACAI per celebrar Sant Joan Bosco (el patró dels mags). Des de fa anys, és tradició durant el sopar d’atorgar un premi -el Premi Pablo Doménech- a un dels socis, com un reconeixement de les seves aptituds, experiència i/o treball en l’especialitat de la màgia de prop. Doncs bé, aquest any l’ACAI ha decidit atorgar-me aquest reconeixement i haig de reconèixer que m’ha fet moltíssima il·lusió.

Com comentava en un altre post, el proper setembre farà 15 anys que soc soci de la SEI, i aquest ha estat l’espai principal on m’he format com a mag. Estic totalment convençut que l’única manera de poder avançar en aquest art és a través de l’intercanvi, i la SEI ha estat precisament l’espai que m’ha permès tenir un contacte regular amb persones que compartim l’afició de la màgia, i sobretot, m’ha ofert la possibilitat de fer fantàstics amics. Per això, que aquest reconeixement vingui de precisament de la SEI-ACAI és per mi quelcom molt especial. Per altra banda, em va fer una especial il·lusió que la persona que em fes el lliurament d’aquest premi fos en Koke, que és com el meu germà dins del món de la màgia, i alhora, la persona que va merèixer aquest guardó l’any passat.

Si no vaig errat, aquesta ha estat la 11a vegada que s’ha lliurat el premi Pablo Doménech, de màgia de prop. Aquest any, per primera vegada, també s’ha lliurat un premi de reconeixement de l’especialitat de màgia d’escena –el premi Carl Bucheli–. La persona mereixedora d’aquest premi ha estat en Dabó. Agraeixo a en Luís Egea que m’ha fet arribar algunes fotografies del sopar, i d’entre elles, us en deixo una posant amb en Dabó, després del lliurament dels premis.

Eduard J.