Una altra cosa que tenia pendent de comentar és que dies enrere els “Mags màgics” em van convidar a un dels seus sopars, i a fer després de l’àpat una petita “conferència” amb els jocs que acostumo a portar en repertori i que més s’identifiquen amb la meva manera de fer i entendre la màgia. Poso “conferència” entre cometes, perquè bàsicament es tractava de fer màgia i passar-ho bé, i no tant d’ensenyar res concret o especial.
Els dies anteriors, quan em vaig posar a pensar en quins efectes faria, em vaig adonar que pràcticament no tinc cap joc d’invenció pròpia, però sí algunes versions personals de jocs existents. Hi ha efectes que fa 10 o 12 anys que faig regularment, i evidentment, amb el temps un va afegint detalls, matisos de presentació i petites modificacions en la tècnica i estructura del joc, que fan que aquest acabi essent molt personal (i en alguns casos, força diferent de l’efecte original). En aquest sentit, gran part del que vaig fer eren jocs coneguts, però em va agradar poder compartir els detalls que he anat pensant i introduint en els jocs al llarg del temps.
Per qui no ho conegui, us explico que els Mags màgics són una associació de Barcelona, formada per un grup força reduït de mags (uns 10 membres) que es reuneixen un cop al mes per sopar i, sempre que poden, veure alguna conferencia de màgia. Tot i ser un grup reduït, han passat pels seus sopars mags de la talla de Michael Ammar o Tommy Wonder. De fet, pràcticament la totalitat dels grans mags que han passat per Barcelona han fet una conferència en un dels seus sopars, després de fer una visita a
El Capricho (el fantàstic museu de màgia de Miguel Aneas). Haig de dir que jo ja coneixia força bé al grup dels “Mags màgics” perquè varies persones/amics de la SEI són socis d’ambdues associacions.
Vull destacar que els Mags Màgics van ser uns vertaders amfitrions! A banda de fer-me sentir còmode tota l’estona, el menjar del sopar va ser realment exquisit i durant tota la nit ho vaig passar fabulosament! A més, són un grup tant detallista, que em van regalar un petit trofeu a mode d’obsequi com a agraïment per haver acceptat la seva invitació al sopar. Realment, em va fer il·lusió.
Us deixo una foto de l’obsequi, i m’agradaria posar alguna foto del sopar, però encara no en tinc cap. Miraré a veure si en puc aconseguir alguna, i la penjaré.
Gràcies per tot, Mags màgics!
Salut i màgia,
Eduard J.
